Imatges.

I fins aqui..

I fins aquí, el nostre blog! Esperem que us hagi agradat i que us serveixi d'ajut!


Eva, Judith, Enya.

Entrega de l'honor.

Finalment, també cal remarcar que un altre dels temes que es tracta és l’entrega de l’honor. Tirant aconsegueix consumar el seu amor amb Carmesina; tot i que ella li replica quan fa l’acte sexual, Tirant no té en compte la seva opinió i segueix fent la seva comesa. Això podem veureu en aquest fragment del llibre:

 “- Tingueu pietat, tingueu compassió d’aquesta donzella desvalguda! Ai cruel, fals cavaller! Cridaré! Vigileu, que vull cridar! Senyor Tirant, no tindreu pietat de mi? No sou Tirant! Trista de mi! Això és el que jo tant desitjava? Oh, esperança de la meva vida, vet aquí la teva princesa morta!”. (Com Tirant va vèncer la batalla i, per força d’armes, va entrar al castell. Pàgina 178). 

Dona creadora de confictes.

En el Tirant també hi trobem a la dona representada com una persona creadora de conflictes, possessiva i, fins i tot, mentidera. Podem trobar un exemple d’aquesta dona com a creadora de conflictes en la Viuda Reposada, la qual es posa al mig de la relació entre Tirant i Carmesina, malmetent contra aquesta perquè no tingui relacions amb Tirant, a la mateixa vegada que ella desitja tenir-les i ho fa saber a Tirant protagonitzant escenes desinhibides que són compromeses per al cavaller. La Viuda Reposada és una persona bastant peculiar, no té altra cosa al cap que no sigui Tirant i fa tot el possible perquè la relació entre aquest i Carmesina no funcioni.

Trobem un exemple de aquestes situacions, concretament en el capítol anomenat: El consell reprovable que la Viuda Reposada va donar a la princesa contra Tirant. Pàgina 99.

Control de la dona sobre l'home.

Un altre dels papers de la dona que podem veure reflectit en el Tirant, és el control d’aquesta sobre l’home. En el Tirant veiem com la dona és la que manipula la situació i, per tant, com l’home es deixa manipular per aquesta. Un clar exemple d’aquesta supèrbia de la dama sobre l’home és la rèplica que li fa Plaerdemavida a Tirant, exigint que ell prengui la iniciativa, que per molt que Carmesina es negui, és el que realment desitja, però no ho pot mostrar pel seu honor. Això ho podem veure en el següent fragment:

“- Tirant, Tirant, en batalla mai no sereu ardit ni temut si en amar una dona o donzella no hi barregeu una mica de força, encara més quan no ho volen fer. Com que teniu molta esperança i bona i estimeu una donzella digna, aneu a la seva cambra i fiqueu-vos al llit quan ella estigui nua o en camisa, i feriu-la valentament, que entre amics no calent tovalloles”. (Com Plaerdemavida va donar força a l’ànim de Tirant. Pàgina 108).

Dona com a ésser seductor.

En tercer lloc, Joanot Martorell mostra a la dona com un ésser seductor, el comportament de la qual ens fa deduir-ho. En aquesta obra de Tirant, hi ha un procés de seducció que acabarà en l’acte sexual, ja que l’home pren per la força la dona que, a pesar de les queixes, després li agrairà la seva decisió, perquè és el que realment desitjava, deixant a part la seva inseguretat. Podem veure aquesta actitud en el moment que Estefania consuma l’amor amb Diafebus, on adopta una actitud exagerada de rebuig, la qual no correspon als seus reals sentiments, ja que més endavant es casarà amb ell. Aquest fet s’anomena bodes sordes, és a dir, la dama accepta tenir relacions sexuals amb la condició de que posteriorment contreguin matrimoni. 

La dona en Tirant lo Blanc

En primer moment la dona apareix con una dona honrada, una verge perfecta. Cal destacar però, que això no afectarà la seva activitat amorosa. En el cas de Tirant i Carmesina, aquesta al començament té una actitud reservada, però finalment li entrega el seu amor. Com a exemple podem trobar aquest fragment:

“- Qui us ha donat el dret d’entrar aquí? No és convenient ni t’és permès d’entrar a la meva cambra sense el meu permís, ja que, si l’emperador ho sabés, et podrien acusar de deslleialtat. Et prego que te’n vagis, que el meu pit tremola contínuament per temoroses sospites. [...] Va besar-la moltes vegades els pits, els ulls i la boca. I les donzelles, quan veien que Tirant jugava així amb la senyora, no feien res; però quan ell li posava la mà sota la faldilla, totes corrien a ajudar-la”. (Les grans festes que l’emperador va fer per amor dels ambaixadors del soldà. Pàgina 85).

En segon lloc, podem veure que la dona ja no apareix com una dona honrada i una verge perfecta, sinó que comença a tenir una actitud entregada cap a l’home. Això ho podem veure en la relació que hi ha entre Hipòlit i l’Emperadriu, una relació insòlita, ja que l’Emperadriu assegura que aquest podria ser el seu net, però tot i això, els dos segueixen mantenint una relació amb la intenció de satisfer els seus desitjos.

Cal destacar que mantenen una relació d’amagat a l’emperador. Podem trobar-hi un exemple en el següent fragment:

“- La gran virtut que mostres i la teva condició afable em forcen a ultrapassar els límits de la castedat, ja que veig que ets digne de ser estimat. I si amb juraments dignes de fe m’assegures que no ho sabrà, per boca teva, ni l’emperador ni ningú, pren de mi tot allò que et plagui”. (La resposta que l’emperadriu va fer a Hipòlit. Pàgina 128).