En primer moment la dona apareix con una dona honrada,
una verge perfecta. Cal destacar però, que això no afectarà la seva activitat
amorosa. En el cas de Tirant i Carmesina, aquesta al començament
té una actitud reservada, però finalment li entrega el seu amor. Com a exemple
podem trobar aquest fragment:
“- Qui us ha donat el dret d’entrar aquí? No és
convenient ni t’és permès d’entrar a la meva cambra sense el meu permís, ja
que, si l’emperador ho sabés, et podrien acusar de deslleialtat. Et prego que
te’n vagis, que el meu pit tremola contínuament per temoroses sospites. [...]
Va besar-la moltes vegades els pits, els ulls i la boca. I les donzelles, quan
veien que Tirant jugava així amb la senyora, no feien res; però quan ell li
posava la mà sota la faldilla, totes corrien a ajudar-la”. (Les grans festes que l’emperador va fer per
amor dels ambaixadors del soldà. Pàgina 85).
En segon lloc, podem veure que la dona
ja no apareix com una dona honrada i una verge perfecta, sinó que comença a
tenir una actitud entregada cap a l’home. Això ho podem veure en la relació que
hi ha entre Hipòlit i l’Emperadriu, una relació insòlita, ja que l’Emperadriu
assegura que aquest podria ser el seu net, però tot i això, els dos segueixen
mantenint una relació amb la intenció de satisfer els seus desitjos.
Cal destacar que mantenen una relació d’amagat a
l’emperador. Podem trobar-hi un exemple en el següent fragment:
“- La gran virtut que mostres i la teva condició
afable em forcen a ultrapassar els límits de la castedat, ja que veig que ets
digne de ser estimat. I si amb juraments dignes de fe m’assegures que no ho
sabrà, per boca teva, ni l’emperador ni ningú, pren de mi tot allò que et
plagui”. (La resposta que l’emperadriu va
fer a Hipòlit. Pàgina 128).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada